Només una de cada quatre persones amb discapacitat treballa, segons el 4rt informe de l’ODISMET

Només una de cada quatre persones amb discapacitat treballa, segons les dades del IV Informe de l’Observatori sobre Discapacitat i Mercat de Treball, Odismet, que inclou una radiografia per entendre la situació laboral de les persones amb discapacitat a Espanya.

L’informe va ser presentat a Madrid fa uns dies en un acte en què va quedar palès que un dels principals obstacles amb què es troben les persones amb discapacitat en l’àmbit de l’ocupació és “la seva invisibilitat”; d’aquí la importància de disposar d’informes com el de Odismet, ja que sense dades estadístiques és difícil posar en marxa polítiques d’ocupació eficaces.

Algunes dades de l’informe:

– El 90,3% dels contractes de les persones amb discapacitat són temporals.

– Les contractacions a persones amb discapacitat ascendeixen a 339.191;

– Els salaris són un 17,1% més baixos en el cas de les persones amb discapacitat

– Els centres especials d’ocupació són el pilar del treball inclusiu: set de cada deu assalariats treballen en entorns laborals no inclusius;

Podeu descarregar i consultar l’informe clicant en aquest ENLLAÇ

Obert el termini per demanar els ajuts per contractar persones amb discapacitat als CET i a l’empresa ordinària

6 de setembre de 2018.- La Generalitat ha obert els terminis per sol·licitar ajuts a la contractació en el mercat ordinari i als Centres Especials de treball (CETY) de persones amb discapacitat, risc d’exclusió o beneficiàries de la renda garantida de ciutadania.

En el cas dels ajuts als CET, el termini acaba el 13 de setembre, mentre que en el cas de l’empresa ordinària, conclou l’ 11 d’octubre

Trobareu tots els detalls sobre la convocatòria clicant en els següents enllaços

Ajuts a les contractacions als Centres Especials de Treball

Ajuts a les contractacions a l’empresa ordinària

I si teniu qualsevol dubte, podeu contactar amb nosaltres a fecetc@fecetc.org o trucar-nos al 93 313 48 95

Sindicats i patronals acorden pujar els salaris fins un mínim de 1.000 euros el 2020

11 de juliol de 2018.- Representants de les patronals CEOE i Cepyme i dels sindicats CCOO i UGT van subscriure el cinc de juliol el IV Acord per a l’Ocupació i la Negociació Col·lectiva (AENC) 2018-2020 pel qual es comprometen a pujar els salaris en conveni a un mínim de 14.000 euros anuals el 2020 i en el qual senten les bases per reformar el marc laboral amb el Govern.

Les parts es comprometen a traslladar el contingut de l’acord a la negociació de cada conveni per pactar pujades salarials d’al voltant del 2%, més un 1% variable, així com a establir progressivament el salari mínim de 1.000 euros al mes en 14 pagues A més, es recupera l’ l’ultraactivitat dels convenis perquè mantinguin la seva vigència mentre es negocia la seva renovació. L’acord inclou en l’annex qüestions que patronal i sindicats traslladaran al Govern de l’Estat per a una negociació tripartida; destaca la modificació de la regulació de la subcontractació, així com la recuperació del contracte relleu, la jubilació obligatòria per compliment de l’edat ordinària, mesures que fomentin la igualtat laboral i salarial d’homes i dones, i la modificació del sistema de formació per a l’ocupació.

Accediu al text complet de l’acord clicant en aquest ENLLAÇ

Contenciosos contra la Generalitat en matèria de subvencions als CET: situació actual 

Josep M.Solanellas i Marc Vilar, durant la xerrada
D’esquerra a dreta, Josep M.Solanellas i Marc Vilar

25 de juny de 2018.- La situació dels diversos contenciosos oberts els últims anys pels Centres especials de treball (CETs) i la federació contra les subvencions de la Generalitat en matèria de Salari Mínim Interprofessional (SMI) i Unitats de  Suport a l’Activitat Professional (USAP) va ser el tema central d’una xerrada oferta el 22 de juny a la seu de FECETC per part de l’advocat del Col·lectiu Ronda i col·laborador de la federació, Marc Vilar. La sessió va ser presentada pel vicepresident de la federació, Josep M.Solanellas, el qual va recordar que els litigis van començar ara fa nou anys tot coincidint amb l’esclat de la crisi econòmica.  A continuació, va introduir l’origen del primer recurs, la llei de l’Estat 27/2009 que, “per minimitzar l’impacte de la crisi als centres especials”, augmentava del 50 al 75 per cent el percentatge de SMI abonat per l’administració a tots els treballadors dels CET, amb caràcter retroactiu a 30 juny. A Catalunya, continuà Solanellas, encara no s’ha pagat aquell 25 per cent addicional corresponent a juliol-desembre del 2009, malgrat totes les gestions i recordatoris fets per la federació als successius governs de la Generalitat, així com la petició feta a Madrid perquè  reconegui en un document que en el seu moment es va fer la transferència corresponent.

Marc Vilar va explicar que davant aquest impagament 28 CETs van presentar un contenciós col·lectiu. A principis de juliol d’enguany el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha de prendre una decisió i la sentència es coneixerà unes setmanes després.

A continuació, d’una manera molt clara i entenedora, i en presència d’una trentena d’associats, Vilar va parlar de les sentències guanyades per diversos CETs a títol individual sobre subvencions en concepte d’SMI dels anys 2011, 2012 i 2013 i en concepte d’USAP 2011. En aquests casos, les sentències anul·laven resolucions administratives de la subvenció en cada cas i es van abonar les diferències calculades d’acord amb les bases de les convocatòries. Eren unes convocatòries que congelaven els imports que s’abonaven als CET, encara que creixés el nombre de treballadors (en canvi, si es reduïa, es retallava també l’ajut).

En la sessió es va parlar també de les sentències sobre els recursos a les bases de la convocatòria dels ajuts SMI del 2014 i USAP de 2015, aquest cop arran d’una impugnació per part de la federació. Les sentències van anul·lar les clàusules que determinaven l’import màxim calculat d’acord  amb la plantilla de maig de 2011; a més, calia tenir el CET registrat abans de gener de 2011 per beneficiar-se de les subvencions de l’SMI. Quant a l’USAP, l’import es determinava per la plantilla de gener del 2011 i calia estar registrat  abans d’aquella data. Per al tribunal, aquests criteris són il·lògics i no estan justificats, però no diu quin hauria de ser el contingut de les bases. La sentència no anul·la totes les bases, només els punts relatius a aquests criteris. Ara caldrà esperar els dos mesos de termini (finals de juliol) que té la Generalitat per a l’execució voluntària de les sentència i veure si no fa res o bé convoca de nou les subvencions modificant les clàusules anul·lades. Per a Vilar “l’execució és complicada”. Ara, els CET, a títol individual, es podrien plantejar, segons com s’executi la sentència, reclamar els imports no abonats per mitjà d’un procediment “extraordinari i excepcional de revisió d’ofici d’actes nuls”.

L’advocat es va referir així mateix a una sentència guanyada per un CET sobre les subvencions del 2015; el CET havia argumentat que la Generalitat no havia justificat perquè només abonava un percentatge del mes de novembre, com havia calculat l’import corresponent a aquest mes i perquè no satisfeia la part corresponent a la paga extraordinària de nadal. El Tribunal va donar la raó al CET en aquest punt. També en aquest cas altres CETs podrien recórrer ara a un procediment de reclamació extraordinari i excepcional.

Finalment es van abordar els recursos contra les bases de la convocatòria, de maig de 2017,  que donava prioritat a les subvencions a les persones amb discapacitat amb especials dificultats, de manera que la resta cobrarien en funció de la disponibilitat pressupostària. El recurs discuteix que la Generalitat pugui prioritzar, ja que no té competència en aquest camp en tractar-se d’una normativa estatal i, per tant, no pot modificar un aspecte bàsic de la concessió dels ajuts. En la mateixa línia, una ordre posterior, del setembre de 2017, establia que només les persones amb especials dificultats cobrarien el 50 per cent de l’ajut SMI que marca la llei, mentre que a resta percebrà només el 25 per cent. Ara, amb l’ordre relativa a la convocatòria de les subvencions del 2018, que continua amb la priorització, s’ha demanat que l’últim recurs ampliï el seu objecte amb aquesta nova resolució, que remet contínuament a l’ordre de maig de 2017.

Futur

Per a Marc Vilar, és molt positiu que hi hagi sentències que donen la raó a la federació i als centres especials de treball. L’expresident de la federació, Julio Martínez, que ha seguit de prop l’evolució dels contenciosos, calcula que l’import global del deute pendent acumulat al llarg d’aquests anys és d’uns 25 milions d’euros i va dir que la FECETC no ha estat l’única entitat que ha interposat recursos contra les resolucions i normes de la Generalitat.

Així mateix, i a banda de les mesures que pugui prendre cada CET, va anunciar que -després d’una etapa de fortes discrepàncies entre les diferents federacions i associacions del sector dels centres especials de treball que ha dificultat l’acord- el COCARMI, principal plataforma de la discapacitat a Catalunya, serà a partir d’ara l’interlocutor davant la Generalitat en aquest tema i assumeix la reclamació de l’assumpció de la resolució aprovada l’any passat al Parlament.

Sí, i millor! amb 2% de treballadors amb discapacitat. Decret 86/2015.

La xerrada de Marc Vilar va ser una nova ocasió per donar a conèixer entre els socis els missatges i els materials informatius de la campanya Sí, i millor! amb 2 per cent de treballadors amb discapacitat per fomentar la contractació de persones amb discapacitat a l’empresa i informar de l’obligatorietat que tenen totes les empreses, amb més de 50 treballadors, de reservar un 2 per cent dels seus llocs de treball a les persones amb discapacitat.

La campanya Sí i millor guanya visibilitat a BIZ Barcelona

7 de juny de 2018.- La nostra federació va ser els dies  30 i 31 de maig, i per tercer any consecutiu al saló BIZ Barcelona per a emprenedors, pimes i l’economia social. L’objectiu era donar a conèixer la campanya ‘Sí i millor, amb 2% de treballadors amb discapacitat’ i el balanç és molt positiu, ja que va donar-li una visibilitat “excel·lent” entre visitants i empreses expositores, en paraules del nostre director, Miquel Vidal. A més, va ser una bona ocasió per presentar-la a l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i al regidor de comerç, Agustí Colom, en el transcurs de la inauguració. També va ser presentada al secretari general de Treball, Josep Ginesta, a la directora de general de Barcelona Activa, Sara Berbel, al director executiu d’emprenedoria i innovació, Lorenzo Di Pietro, i a la vicepresidenta de Fepime, Beatriz Fernández-Tubau.

Segons Vidal, la fira “ens va donar un posicionament molt positiu; a més de cridar l’atenció de les empreses visitants, a les quals vàrem explicar els avantatges de contractar persones amb discapacitats, no només en compliment de la normativa, sinó també com una oportunitat obligada per a la contractació publica”. A més, aporta diversitat a les empreses, referències positives al grup i  rendibilitat directa i diferent.

La FECETC participava al saló dins l’estand de la Federació de la Petita i Mitjana Empresa de Catalunya (FEPIME), a la qual agraïm que ens acollís. Des d’allà vam promoure projectes i iniciatives entre empreses i CET, vam explicar què és un CET i distribuir material informatiu, vam afavorir els primer contactes amb els representants d’empreses i CET i vam conèixer projectes presentats tant per empreses com per CETs que busquen socis i col·laboradors. A més, vam col·locar diversos rollups de la campanya en punts estratègics del saló, un saló que en dos dies va rebre prop de 14.000 visitants i va acollir unes 200 conferències  i més de 40 activitats de networking.

Suma’t al “Sí, i millor, amb 2 % de treballadors amb discapacitat”

27 ‘abril  de 2018.– Continuem aquest 2018 amb la campanya ‘Sí i millor, amb 2% de treballadors amb discapacitat’ amb què volem, d’una banda, recordar l’obligació que tenen les  empreses de més de 50 treballadors de comptar a les seves plantilles amb un 2 per cent de treballadors amb discapacitat. D’altra banda, volem sensibilitzar i  posar en valor  tots els avantatges de comptar amb persones amb altres capacitats; i és que les persones amb discapacitat, amb el seu esperit de superació, són un exemple per als seus companys; a més, demostren un alt grau de constància i implicació en l’empresa, milloren el clima laboral i poden ser font d’innovació i desenvolupament.

Des del punt de vista econòmic no podem oblidar els ajuts i subvencions que poden rebre les empreses que contracten persones amb discapacitat, així com la millora de la imatge de l’empresa per la seva responsabilitat.

Per donar més força a la campanya s’han preparat uns material específics i s’han instal·lat uns rollups informatius a diverses instal·lacions de Barcelona Activa. Aquesta campanya s’emmarca dins el conveni signat amb l’ajuntament de Barcelona per al projecte  ‘Capacitats i talent per a les empreses’ signat a finals de l’any passat per crear un marc d’innovació social, intercanvi d’informació, recerca, reflexió i debat d’experts i líders de l’economia social i la universitat que aportin coneixement i experiències de bones practiques en l’ocupació de persones amb discapacitat.

Specialisterne, TMB, Siemens, Arcasa Apetito… experiències de  compromís  amb el talent de les persones amb discapacitat

Francesc Sistach, parlant de Specialisterne
Francesc Sistach, parlant de Specialisterne

 3 d’abril de 2018.- Diverses empreses compromeses amb el talent de les persones amb discapacitat van passar per la fira Discapacitat i Ocupació, celebrada els dies 13 i 14 de març a les Drassanes, per explicar la seva experiència i inspirar/engrescar altres empreses a fer el mateix. És el cas, per exemple, d’Specialisterne, un projecte nascut a Dinamarca l’any 2004 arran l’experiència personal del seu fundador, pare d’un nen amb síndrome d’Asperger molt preocupat pel seu futur.

En  una taula rodona moderada pel president de FECETC, Josep Roset, el màxim responsable a Espanya i l’Amèrica Llatina d’Specialisterne, Francesc Sistach, l’empresa prepara persones amb asperger o autisme d’alt funcionament per accedir al mercat laboral en tasques per a les quals, en general, tenen habilitats, com ara els testejos i detecció d’errors de programes informàtics, jocs i bases de dades que requereixen una elevada capacitat de concentració, memòria i càlcul, fer tasques repetitives i rutinàries, anàlisi de dades, ordre… L’any 2013 va arribar a Barcelona; ara ja és a 14 ciutats i ha participat en diverses ocasions a l’acte anual de l’ONU sobre l’autisme.

A banda de preparar en habilitats socials a les persones amb autisme per al mercat laboral, Specialisterne està llançant el missatge que també aquest col·lectiu pot treballar. Des que va començar a casa nostra ha aconseguit feina per a unes 200 persones amb autisme, la meitat de les quals no han passat per les seves instal·lacions, i en empreses de renom com BBVA, Banc Sabadell, Cap Gemini o E-dreams, entre d’altres. S’ha demostrat, diu Sistach “que és una bona experiència tant des del punt de vista econòmic com social”.

Claudi Mansi, Josep Roset i les tres treballadores que ja són a l'equip de Siemens
Claudi Mansi, Josep Roset i les tres treballadores que ja són a l’equip de Siemens

Una experiència diferent, però també positiva, és la de la col·laboració de la multinacional Siemens amb el grup Metrópolis a través de la figura de l’enclavament laboral a la seva planta de Cornellà. Així, un grup de cinc treballadores de Metrópolis són des de l’1 de març treballadores de Siemens. Amb aqueta experiència “teníem clara la nostra voluntat d’incorporar  persones amb discapacitat a la plantilla, és bàsic per a una empresa que es vol considerar part de la societat”, explicava Claudi Manso, director d’administració de la planta. Alhora, s’ha aconseguit desmuntar els prejudicis “que si tens una discapacitat no pots fer res perquè pots tenir una discapacitat per fer algunes coses però no per a unes altres”. Per al responsable de Siemens “qualsevol treballador degudament seleccionat i format pot arribar a tenir el seu lloc en una fàbrica moderna, no importa la seva discapacitat”. I afegí: “Metrópolis ens ha ajudat a aconseguir-ho” com a empresa “facilitadora”, especialment al principi del procés, amb tota la formació necessària. Per tot plegat “Siemens està ara més  capacitada per  tenir diversitat i ser part de la societat”, com a empresa que no pensa només en els seus beneficis  sinó que integra les persones”.

L’Antonia Mateos, la Consuelo Vega i la Fali Berlanga, tres de les treballadores que van començar al CET de Metrópolis i que ja són part de l’equip de Siemens, van explicar en primera persona aquesta experiència i el tracte rebut tant a Siemens com a Metrópolis: “gracias a Metropolis ahora tenemos un trabajo fijo en el que nos miman, nos tratan muy bien. Nos colocan en puestos adecuados a nuestra discapacidad, con alarmas visuales en el caso de las compañeras sordas” explicava l’Antonia. Aquest projecte és un clar exemple de l’objectiu dels CETs, un pont de futur perquè el personal amb discapacitat adscrit al servei sigui, al cap de tres anys, personal fix de la plantilla del client.

Una tercera empresa que pot considerar-se exemple d’inserció laboral de les persones amb discapacitat és Transports Metropolitans de Barcelona (TMB). El responsable de promoció corporativa, Raül Casas, explicà que aproximadament el 3 per cent de la plantilla té alguna discapacitat. “Hem d’eliminar barreres d’accessibilitat i de comunicació per facilitar la feina a les persones amb discapacitat”, una supressió que també beneficia el conjunt de la població, va recordar Casas, el qual valora molt positivament la seva experiència en el tracte amb els seus companys amb discapacitat. Va explicar el cas d’una companya sorda a la qual no sabien al principi com tractar i només identificaven per la seva discapacitat; un any després era identificada pel seu càrrec i la seva responsabilitat, no pensaven en la seva discapacitat: “ens va ajudar a ser normals i a mi m’ha ajudar a promoure que a l’organització tingui cabuda el talent divers”.

Raül Casas va explicar l'experiència de TMB
Raül Casas va explicar l’experiència de TMB

Segons Casas, “el talent no està renyit amb les etiquetes, les persones amb discapacitat tenen el doble de motivació per superar els problemes quotidians de la feina, perquè ja hi estan acostumats en el seu dia a dia”. I afegí: “un problema és una oportunitat per buscar alternatives”. D’altra banda, Casas va convidar el públic, format bàsicament per persones amb discapacitat a la recerca de feina, “que es formin per tenir qualificació i poder aspirar a un cert nivell al seu lloc de treball”. Alhora, els demanà que contribueixin a trencar a les empreses els estereotips que encara perduren: “la diferència ens espanta i es creu que quan una persona té una discapacitat ja no és apta per a cap àmbit professional”, cosa que no és certa perquè pot tenir fins i tot més capacitats que la mitjana “i trencar-te tots els esquemes”.

En la mateixa taula rodona també va participar el director de la unitat de negoci d’Arcasa Apetito, Ferran Coronado, per exposar una experiència de col·laboració de la seva companyia, que forma part del grup multinacional alemany de serveis d’hostaleria Arcasa, amb la fundació Trébol de las Rozas, a Madrid, que treballa amb persones amb discapacitat intel·lectual. Aquesta fundació estava descontenta amb el servei de càtering amb què treballava i volia, a banda d’avançar cap a una alimentació més sana i controlada dels seus usuaris, fer seu el projecte. Així, s’ha tirat endavant un projecte en què la preparació dels àpats es va integrar en els tallers, tot començant amb un curs de manipuladors d’aliments i continuant amb l’establiment d’un seguit de tasques i rutines per descongelar i escalfar cada àpat, a la seva temperatura i amb el programa adequat. L’activitat ja funciona pràcticament sola, s’aconsegueixen estalvis econòmics (abans calia una persona que s’ocupés del menjador) i els usuaris tenen una responsabilitat i unes obligacions.

300 banderoles promocionaran als carrers de Barcelona la fira Discapacitat i Ocupació

28 de febrer de 2018.- Els carrers de Barcelona lluiran durant quatre setmanes, entre l’u i el 28 de març,  un total de 300 banderoles de promoció de la fira Discapacitat i Ocupació, que coorganitzem juntament amb el portal DisJob i amb el suport del consistori i que tindrà lloc els dies 13 i 14 de març a les Drassanes Reials.

Segons ens han informat des de l’ajuntament, les ubicacions on es podran veure les banderoles són les següents:

  • Rosselló entre Casanova i Balmes
  • Entença entre Av. Josep Tarradelles i Trav. Corts
  • Mandri
  • Diagonal entre Lepant i Pl. Glòries
  • Lluís Companys (sentit descendent)
  • Olzinelles

La promoció de la fira s’emmarca dins el projecte ‘Capacitats i Talent’ que impulsa la nostra federació amb el suport de l’ajuntament de Barcelona per fomentar la igualtat d’oportunitats, la participació activa  i l’ocupabilitat de les persones amb discapacitat,a través, entre altres coses, d’accions d’aproximació i col·laboració amb empreses, la sensibilització, recerca, assessorament i networking  que es fan des de FECETC.  Amb aquesta campanya, a més, es vol sensibilitzar i informar sobre l’obligació de la reserva legal del 2 per cent  però també obre les capacitats laborals de les persones amb discapacitat i la riquesa que, per la seva diversitats, significa compartir  el lloc d etreball amb una persona amb discapacitat.

Les persones amb especials dificultats d’inserció, una prioritat de l’actual programa SIOAS

Barcelona, 10 de gener de 2018.- L’actual convocatòria del programa de Serveis Integrals d’Orientació, Acompanyament i Suport a la inserció de les persones amb discapacitat o trastorns de la salut mental (SIOAS) posa un especial èmfasi en les persones que tenen unes especials dificultats per accedir al mercat de treball. Es considera que tenen especials dificultats les persones amb discapacitat psíquica, física o sensorial amb un grau igual o superior al 65 per cent i persones amb trastorn de la salut mental.

En el cas de les persones amb trastorns de salut mental, és un col·lectiu molt divers (diferents diagnòstics,  graduacions, graus d’afectació i compensació farmacològica) en el qual es veuen afectades la motivació respecte del treball, el grau de fatigabilitat, l’autonomia, l’ansietat, l’estat d’ànim general, la capacitat de decisió, la comunicació… També s’han del considerar les dificultats d’adaptació, d’aptituds socials, de dèficits cognitius o de de crisi constants. Ara bé, la principal barrera amb què es troben és bàsicament social perquè és un col·lectiu molt estigmatitzat i rebutjat per la població i pel teixit empresarial.

Atesa la complexitat de moltes situacions, des de FECETC treballem atenent les necessitats de cada persona però a partir de nivells generals d’intervenció; d’una banda, persones amb discapacitat reconeguda o trastorns de la salut mental sense risc d’exclusió social, és a dir, persones que degut al grau de discapacitat i/o al context personal, social i laboral, precisen d’una atenció moderada. En aquest cas, el servei és un recurs més en la seva recerca d’un lloc de treball. Són persones amb una bona compensació i bones relacions personals, amb un perfil vocacional/professional prou clarificat (saben en què volen treballar i tenen les competències base per tal de  fer-ho) però tot i així precisen de recursos i acompanyament de “baixa” intensitat.

D’altra banda, persones que requereixen d’un acompanyament i/o suport més intens i específic. La majoria presenten carències i necessitats que han de ser cobertes prèviament a considerar-los en situació òptima per ser candidats/es a ofertes de treball. Aquestes carències poden ser d’ordre formatiu, adquisició de competències professionals o d’actualització del seu perfil laboral, però sovint presenten també mancances de tipus emocional, de desenvolupament i maduració personal i en les habilitats per establir i mantenir relacions personals satisfactòries i assertives. El suport en aquests casos ha de ser  intensiu i continuat, amb un dispositiu molt personalitzat i amb un monitoratge referencial.

Com sempre, si teniu dubtes o voleu conèixer més detalls del programa SIOAS, necessiteu assessorament per trobar feina o bé sou una empresa i desitgeu contractar persones amb discapacitat o trastorns de salut mental, no dubteu a adreçar-vos al nostre Servei d’Intermediació Laboral (SIL), que encapçala Ruth Trabal:

laboral@fecetc.org.

Tel 93 313 48 95

 

 

FECETC i l’Ajuntament de Barcelona sumem esforços per fomentar l’ocupació de les persones amb discapacitat

L’impuls de la fira DisCapacitat i Ocupació és un dels eixos del conveni signat entre ambdues institucions

4 de gener de 2018.- La FECETC i l’ajuntament de Barcelona vam signar a mitjans de desembre el conveni de col·laboració per posar en marxa el projecte Capacitats i talent per a les empreses. El projecte té com a objectiu crear un marc d’innovació social, d’intercanvi d’informació, recerca, reflexió i debat d’experts i líders, procedents de les diferents famílies de l’economia social i la universitat que aportin coneixements, experiències de bones pràctiques, generació d’oportunitats d’ocupació per a les persones amb discapacitat.

El projecte inclou diverses accions, una de les quals consisteix a potenciar el treball en xarxa i la cooperació per mitjà de la  Fira disCapacitat i Ocupació, que se celebrarà els dies 13 i 14 de març a les Drassanes de Barcelona i que FECETC co-organitza juntament amb el portal Disjob.

L’objectiu d’aquesta fira és impulsar i facilitar un espai de networking directe entre empreses i persones amb discapacitat que busquen feina i s’organitzaran tallers per fomentar i potenciar el desenvolupament personal, l’èxit en les entrevistes laborals, el coaching, la realització d’un currículum eficaç, la recerca d’empreses, etcètera. Però el que més es fomentarà és la concertació d’entrevistes personals de treball.

D’altra banda, les empreses participants es comprometen a retribuir a les persones contractades que hagin estat seleccionades a la fira, amb un salari en cap cas inferior a 1.088,56 euros bruts mensuals, per a jornades a temps complet, o la part proporcional en el cas de jornades parcials. Aquest compromís s’emmarca dins l’aposta del consistori perquè s’avanci en la contractació social de qualitat.

D’aquesta manera es persegueix la millora de les estratègies que fomentin la igualtat d’oportunitats, la participació activa i l’ocupabilitat de les persones amb discapacitat, a través d’accions d’aproximació i col·laboració amb empreses ordinàries. Aquesta aproximació es fa a per mitjà del Servei d’Intermediació Laboral (SIL) de la FECETC, ja que és una tasca complexa i especialitzada que requereix una acció conjunta per normalitzar l’accés a la feina de les persones amb discapacitat.

Assignatura pendent

La plena inserció laboral de les persones amb discapacitat és encara una assignatura pendent de la nostra societat, per la qual cosa són molt necessàries iniciatives com la fira Dis-Capacitats i Ocupació.

Segons algunes dades de l’informe del 2016 El empleo de las Personas con Discapacidad en España, la taxa d’atur del col·lectiu era del 28,6 per cent, amb un descens de 2,4 punts respecte l’any anterior. Aquesta taxa era 9,1 punts superior a la de la població sense  discapacitat, que ara del 19’5 per cent.

Al seu torn, la taxa d’ocupació del col·lectiu era del 25,1 per cent, més de 37 punts inferior a la de les persones sense discapacitat. L’any passat hi havia a Espanya unes 462.000 persones amb discapacitat ocupades.

¡¡¡ Les empreses interessades a contractar un estand a la fira DisCapacitat i Ocupació poden demanar informació a  empresas@disjob.com

 

Tens una discapacitat i busques feina? A FECETC t’assessorem amb el programa SIOAS perquè en trobis

27  de desembre de 2017.- Ets una persona amb discapacitat i busques feina? La Federació de Centres Especials de Treball de Catalunya (FECETC) et pot ajudar. El nostre Servei d’Intermediació Laboral (SIL) desenvolupa actualment les accions de  Serveis Integrals d’Orientació, Acompanyament i Suport a la inserció de les persones amb discapacitat o trastorns de la salut mental (SIOAS) corresponent a la convocatòria de subvencions del 2017

L’objectiu general i prioritari del Servei és, a partir de la situació de cada participant, treballar per millorar la inserció laboral de les persones amb discapacitat que poden i volen integrar-se al món del treball des de la perspectiva d’igualtat d’oportunitats i de la garantia del dret de totes les persones a la inclusió social i laboral. La responsable del Servei d’Intermediació Laboral (SIL), Ruth Trabal, explica que “cerquem incrementar el grau d’ocupabilitat i la inserció laboral”, la qual cosa inclou, entre d’altres processos, “l’orientació, l’assessorament personal i professional, el Coaching Personal, l’acompanyament i suport a la inserció laboral  d’homes i dones amb especials dificultats d’inserció laboral en empreses del mercat ordinari de treball, que poden i volen integrar-se al món del treball”. Tot això, continua Trabal, “des de la perspectiva d’igualtat d’oportunitats, en condicions similars a la resta de treballadors i treballadores, i de la garantia del dret de totes les persones a la inclusió social i laboral”.

Amb el principal repte de l’assoliment de la “igualtat en els resultats” com un dels principis orientadors del Servei mitjançant estratègies específiques que tinguin en compte les diferències i necessitats del col·lectiu i de cada persona.

Objectius específics

L’objectiu general s’executa a partir de cinc objectius específics, que articulem amb una  atenció personalitzada i especialitzada per a cada participant:

  1. Definició del projecte professional a través del diagnòstic d’ocupabilitat (identificació de punts forts i punts febles), tot i fomentant l’autoconeixement i fent èmfasis en l’autonomia, la capacitat de decisió i la responsabilitat de la persona usuària en el seu itinerari integral.
  2. Identificació del perfil competencial, i desenvolupament de competències tant tècniques, de base, com transversals, a partir de les accions d’orientació suport i seguiment; i d’accions formatives, per tal d’ampliar el capital de competències del/la participant.
  3. Afavorir i promoure l’assoliment de nous aprenentatges, així com l’adaptació i participació dels participants, en el seu procés de normalització, a través del suport tutorial (personalitzat o grupal) al llarg de tot el procés, l’assessorament professional respecte del lloc de treball i/o l’orientació laboral.
  4. Ampliar les possibilitats d’ocupabilitat dels participants a través de la prospecció empresarial i la intermediació de la seva candidatura en Departaments de Recursos Humans
  5. Modificar l’estigma cap a les persones amb trastorns de la salut mental, donat que aquest influeix molt negativament en la integració social i especialment en la inserció laboral.

Precisament, com a novetat i, en el marc de l’Estratègia d’inserció laboral per a les persones amb discapacitat volem aquest any considerar com a col·lectiu de referència les persones amb discapacitat reconeguda o trastorns de la salut mental amb especials dificultats d’inserció ( discapacitats psíquics, físics o sensorials amb un grau igual o superior al 65per cent i persones amb trastorn de la salut mental) inscrites al SOC com a demandants d’ocupació no ocupats de la zona geogràfica del Barcelonès. (sobre aquest tema parlarem de manera específica en un article properament)

El 27 de novembre, jornada sobre la nova Llei de Contractes del Sector Públic

3 de novembre de 2017.- Dilluns 27 de novembre t’esperem a la jornada Centres Especials de Treball i la nova Llei de Contractes del Sector Públic que tindrà lloc a la seu de Foment del Treball (Via Laietana, 32. Barcelona)

La jornada, que serà inaugurada pel president de Foment, Joaquim Gay de Montellà, i el president de FECETC, Julio Martínez,  té per objectiu reflexionar, en primer lloc, sobre la Llei de Contractes del Sector Públic aprovada recentment pel Congrés dels Diputats i que representa la transposició, al nostre ordenament jurídic, de les directives del Parlament Europeu i del Consell 2014/23/UE i 2014/24/UE, de 26 de febrer de 2014.

Alhora, la jornada analitzarà una de les novetats de la norma, la definició dels Centres Especials de Treball d’iniciativa social mitjançant la modificació de l’article 43 de la Llei General dels Drets de les Persones amb Discapacitat i la seva inclusió social.

La jornada, a més, serà una bona ocasió per recordar els avantatges competitius que representa per a les empreses contractar treballadors amb discapacitat i col·laborar amb Centres Especials de Treball, així com per parlar d’algunes bones pràctiques relacionades amb la contractació de persones amb discapacitat.

Programa de la Jornada del 27 de novembre

 

La FECETC actuarà contra les bases que regulen les subvencions a la inserció laboral de persones amb discapacitat

Barcelona, 6 deUn moment de l'assemblea general extraordinàia celebrtada ahir juliol de 2017. La Federació de Centres Especials de Treball de Catalunya (FECETC), va acordar ahir, en assemblea general, prendre les mesures necessàries contra les bases del departament de Treball, Afers Socials i Famílies que regulen les convocatòries dels ajuts a la inserció laboral de les persones amb discapacitat a Catalunya perquè vulneren la llei estatal que n’estableix unes regles bàsiques que s’han de respectar.

La presentació de diferents mesures contra aquestes bases, que podrien significar la paralització de l’aplicació de les ordres que s’hi deriven, es va decidir ahir en assemblea general. Mentrestant, recull dades sobre els efectes d’aquestes bases i les seves convocatòries en els CET associats.

La FECETC basarà les seves accions contra les bases en el fet, d’una banda, que prioritzen els ajuts a les persones amb discapacitat amb especials dificultats d’inserció i discriminen els ajuts a les persones amb discapacitat física i sensorial amb un grau inferior. D’aquesta manera va en contra de la llei estatal d’ocupació del 2015, que no distingeix tipologies de discapacitat en les seves polítiques de suport a la inserció per als col·lectius amb majors dificultats d’inserció.

A hores d’ara els CET’s no cobraran cap subvenció per als treballadors amb discapacitat física o sensorial amb un grau de discapacitat inferior al 65 per cent, ja  que no ha sortit cap convocatòria que contempli aquest col·lectiu.

A la federació “defensem un ajut del 50 per cent del Salari Mínim Interprofessional (SMI) per a tothom, sense distincions, perquè aquesta és la filosofia dels Centres Especials de Treball i no es poden canviar a mitja partida les regles del joc”, va dir el seu president, Julio Martínez, que calcula que si s’apliquen les mesures previstes  podrien tancar una quarantena de CETs.

A  més, la reducció de les partides que es destinaran enguany a inserció de persones amb discapacitat, juntament amb els retards en els pagaments, estan posant en la corda fluixa desenes de CETs i empenyent els seus treballadors a l’atur, situació que és més cara de sostenir per a l’administració, això sense comptar amb els efectes negatius sobre els treballadors en atur i les seves famílies i les dificultats de tornar a tenir una oportunitat laboral.  Actualment hi ha a Catalunya 209 Centres Especials de Treball (CET) amb una plantilla d’uns 15.150 treballadors amb discapacitat d’un total de 18.346.

La FECETC, com a defensora dels interessos dels seus associats,  reclama el compliment de les competències i obligacions a la Generalitat d’acord amb la Conferencia Secorial de Empleo, que és la normativa de rang superior establerta, això com una correcta i suficient distribució de recursos que garanteixin la viabilitat el sistema de treball protegit.

La situació límit a què estan arribant molts centres especials de treball ha estat recollida per alguns mitjans de comunicació. Podeu accedir a continuació, en els enllaços, a les notícies, que inclouen declaracions, entre d’altres, del president, Julio Martínez, i del gerent, Miquel Vidal

Diari de Girona. L’impagament de subvencions deixa els CET al límit

Ser Catalunya. Notícia. Els CET no han cobrat enguany cap subvenció

Hora 14 Catalunya. Ser Catalunya.  Informatiu del 10 de juliol de 2017

El Balcó. Ser Catalunya. Reportatge amb Fundació Marpi i Laborem Dertusa

Diari de la Discapacitat. La Fecetc actuarà contra les bases que regulen…

Economia Digital. La Generalitat racanea las ayudas a los discapacitados

Press Digital. ¿A quien le importan los discapacitados?

Segona Reunió de la Taula de Contractació Pública de l’ajuntament de Barcelona

Julio Martínez (segon per la dreta), a la reunió de la Taula de Contractació
Julio Martínez (segon per la dreta), a la reunió de la Taula de Contractació

Segona Reunió de la Taula de Contractació pública de l’ajuntament de Barcelona

27 de juny de 2017. El president de la federació, Julio Martínez, ha participat aquest migdia en la segona reunió de la Taula de Contractació Pública de l’ajuntament de Barcelona, de la qual forma part. Aquesta Taula es va constituir l’any passat  amb participació de prop d’una trentena d’entitats, entre sindicats, organitzacions empresarials i del tercer sector  i entitats mediambientals. La Taula és un espai de diàleg entre l’administració municipal i aquestes entitats per buscar fórmules de millora de la contractació pública municipal. En la trobada s’ha presentat la Guia de contractació pública ambiental.

En el torn de precs i preguntes, Julio Martínez ha fet esment a la càrrega financera que per als Centres Especials de Treball (CET) subcontractats representen els contractes públics. També ha parlat de les subrogacions, de la formació… i ha celebrat la reserva d’un pressupost de nou milions d’euros  per a CETs i empreses d’inserció.

Anteriorment, i també  fruit del treball conjunt de la organitzacions de la Taula es va redactar la Guia de contractació pública so

Foto de família de tots els participants a la reunió de la Taula
Foto de família de tots els participants a la reunió de la Taula

cial, que pretén ser una eina de transformació socioeconòmica, al servei de les persones i el bé comú i el qual amplia el ventall d’empreses que poden participar en els processos de licitació pública. És un document, pioner a l’Estat, és conseqüència d’un canvi de paradigma en la consideració de la contractació municipal no únicament com una via d’adquirir béns i serveis com fins ara sinó com una de les principals eines de política econòmica municipals.