Specialisterne, TMB, Siemens, Arcasa Apetito… experiències de  compromís  amb el talent de les persones amb discapacitat

Francesc Sistach, parlant de Specialisterne
Francesc Sistach, parlant de Specialisterne

 3 d’abril de 2018.- Diverses empreses compromeses amb el talent de les persones amb discapacitat van passar per la fira Discapacitat i Ocupació, celebrada els dies 13 i 14 de març a les Drassanes, per explicar la seva experiència i inspirar/engrescar altres empreses a fer el mateix. És el cas, per exemple, d’Specialisterne, un projecte nascut a Dinamarca l’any 2004 arran l’experiència personal del seu fundador, pare d’un nen amb síndrome d’Asperger molt preocupat pel seu futur.

En  una taula rodona moderada pel president de FECETC, Josep Roset, el màxim responsable a Espanya i l’Amèrica Llatina d’Specialisterne, Francesc Sistach, l’empresa prepara persones amb asperger o autisme d’alt funcionament per accedir al mercat laboral en tasques per a les quals, en general, tenen habilitats, com ara els testejos i detecció d’errors de programes informàtics, jocs i bases de dades que requereixen una elevada capacitat de concentració, memòria i càlcul, fer tasques repetitives i rutinàries, anàlisi de dades, ordre… L’any 2013 va arribar a Barcelona; ara ja és a 14 ciutats i ha participat en diverses ocasions a l’acte anual de l’ONU sobre l’autisme.

A banda de preparar en habilitats socials a les persones amb autisme per al mercat laboral, Specialisterne està llançant el missatge que també aquest col·lectiu pot treballar. Des que va començar a casa nostra ha aconseguit feina per a unes 200 persones amb autisme, la meitat de les quals no han passat per les seves instal·lacions, i en empreses de renom com BBVA, Banc Sabadell, Cap Gemini o E-dreams, entre d’altres. S’ha demostrat, diu Sistach “que és una bona experiència tant des del punt de vista econòmic com social”.

Claudi Mansi, Josep Roset i les tres treballadores que ja són a l'equip de Siemens
Claudi Mansi, Josep Roset i les tres treballadores que ja són a l’equip de Siemens

Una experiència diferent, però també positiva, és la de la col·laboració de la multinacional Siemens amb el grup Metrópolis a través de la figura de l’enclavament laboral a la seva planta de Cornellà. Així, un grup de cinc treballadores de Metrópolis són des de l’1 de març treballadores de Siemens. Amb aqueta experiència “teníem clara la nostra voluntat d’incorporar  persones amb discapacitat a la plantilla, és bàsic per a una empresa que es vol considerar part de la societat”, explicava Claudi Manso, director d’administració de la planta. Alhora, s’ha aconseguit desmuntar els prejudicis “que si tens una discapacitat no pots fer res perquè pots tenir una discapacitat per fer algunes coses però no per a unes altres”. Per al responsable de Siemens “qualsevol treballador degudament seleccionat i format pot arribar a tenir el seu lloc en una fàbrica moderna, no importa la seva discapacitat”. I afegí: “Metrópolis ens ha ajudat a aconseguir-ho” com a empresa “facilitadora”, especialment al principi del procés, amb tota la formació necessària. Per tot plegat “Siemens està ara més  capacitada per  tenir diversitat i ser part de la societat”, com a empresa que no pensa només en els seus beneficis  sinó que integra les persones”.

L’Antonia Mateos, la Consuelo Vega i la Fali Berlanga, tres de les treballadores que van començar al CET de Metrópolis i que ja són part de l’equip de Siemens, van explicar en primera persona aquesta experiència i el tracte rebut tant a Siemens com a Metrópolis: “gracias a Metropolis ahora tenemos un trabajo fijo en el que nos miman, nos tratan muy bien. Nos colocan en puestos adecuados a nuestra discapacidad, con alarmas visuales en el caso de las compañeras sordas” explicava l’Antonia. Aquest projecte és un clar exemple de l’objectiu dels CETs, un pont de futur perquè el personal amb discapacitat adscrit al servei sigui, al cap de tres anys, personal fix de la plantilla del client.

Una tercera empresa que pot considerar-se exemple d’inserció laboral de les persones amb discapacitat és Transports Metropolitans de Barcelona (TMB). El responsable de promoció corporativa, Raül Casas, explicà que aproximadament el 3 per cent de la plantilla té alguna discapacitat. “Hem d’eliminar barreres d’accessibilitat i de comunicació per facilitar la feina a les persones amb discapacitat”, una supressió que també beneficia el conjunt de la població, va recordar Casas, el qual valora molt positivament la seva experiència en el tracte amb els seus companys amb discapacitat. Va explicar el cas d’una companya sorda a la qual no sabien al principi com tractar i només identificaven per la seva discapacitat; un any després era identificada pel seu càrrec i la seva responsabilitat, no pensaven en la seva discapacitat: “ens va ajudar a ser normals i a mi m’ha ajudar a promoure que a l’organització tingui cabuda el talent divers”.

Raül Casas va explicar l'experiència de TMB
Raül Casas va explicar l’experiència de TMB

Segons Casas, “el talent no està renyit amb les etiquetes, les persones amb discapacitat tenen el doble de motivació per superar els problemes quotidians de la feina, perquè ja hi estan acostumats en el seu dia a dia”. I afegí: “un problema és una oportunitat per buscar alternatives”. D’altra banda, Casas va convidar el públic, format bàsicament per persones amb discapacitat a la recerca de feina, “que es formin per tenir qualificació i poder aspirar a un cert nivell al seu lloc de treball”. Alhora, els demanà que contribueixin a trencar a les empreses els estereotips que encara perduren: “la diferència ens espanta i es creu que quan una persona té una discapacitat ja no és apta per a cap àmbit professional”, cosa que no és certa perquè pot tenir fins i tot més capacitats que la mitjana “i trencar-te tots els esquemes”.

En la mateixa taula rodona també va participar el director de la unitat de negoci d’Arcasa Apetito, Ferran Coronado, per exposar una experiència de col·laboració de la seva companyia, que forma part del grup multinacional alemany de serveis d’hostaleria Arcasa, amb la fundació Trébol de las Rozas, a Madrid, que treballa amb persones amb discapacitat intel·lectual. Aquesta fundació estava descontenta amb el servei de càtering amb què treballava i volia, a banda d’avançar cap a una alimentació més sana i controlada dels seus usuaris, fer seu el projecte. Així, s’ha tirat endavant un projecte en què la preparació dels àpats es va integrar en els tallers, tot començant amb un curs de manipuladors d’aliments i continuant amb l’establiment d’un seguit de tasques i rutines per descongelar i escalfar cada àpat, a la seva temperatura i amb el programa adequat. L’activitat ja funciona pràcticament sola, s’aconsegueixen estalvis econòmics (abans calia una persona que s’ocupés del menjador) i els usuaris tenen una responsabilitat i unes obligacions.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s