Ilusion+, Batec Mobility, Avi Mashiah; exemples d’emprenedoria des de la discapacitat

23 de març de 2018.- Ilusion+, Batec Mobility, Avi Mashiah… són només tres exemples d’emprenedoria, de projectes d’empresa que tenen en compte la discapacitat i que tiren endavant amb l’empenta de persones amb discapacitat; tres exemples que van passar per les sessions formatives dels dies 13 i 14 de març de la fira Discapacitat i Ocupació que vam organitzar juntament amb la plataforma Disjob, a les Drassanes Reials de Barcelona.

Ilusion+ és el projecte empresarial i “familiar” de Pau Torres, la vida del qual va donar un tomb quan va rebre el diagnòstic d’Esclerosi Lateral Amiotròfica (ELA). Feia vuit anys que vivia a Shanghai i va tornar a casa. Aleshores decidí muntar una empresa de vins i caves solidaris amb un “branding” amb els noms de la seva família: Pau, Gina (la seva dona), i els seus fills Ferran i Montse donen nom a uns vins i caves de qualitat, seleccionats, i amb responsabilitat social, ja que destina un euro de cada ampolla que ven a diferents fundacions relacionades amb l’esclerosi, com les fundacions Esclerosi Múltiple, Miquel Valls, Noelia i Francisco Luzón, així com ASEM Galícia. “I és el client qui decideix a quina entitat vol fer la seva donació”, apunta Torres.

Aquesta responsabilitat va més enllà perquè, segons explicà en Pau, busquen que els seus proveïdors, com els de papereria i paqueteria, siguin Centres Especials de Treball (CETs): “volem que les nostres actuacions empresarials incloguin una responsabilitat social corporativa”. Els seus vins es poden trobar a diferents cellers i establiments especialitzats d’arreu de Catalunya. El seu projecte, que va organitzar una campanya de micromecenatge a la plataforma Goteo per arrencar, ha obtingut diversos premis d’emprenedoria.

Batec Mobility

Al darrere de Batec Mobility hi ha també una experiència personal, la del Pau Bach, que el 1995 va patir un accident que el va deixar tetraplègic; tenia 18 anys i volia dissenyar motos. Frustrat per l’oferta de suports tècnics que li oferia el mercat, va optar per fer de forma artesana les seves solucions de mobilitat, que unien el millor de les cadires elèctriques i el millor de les manuals. Així, el 2004 va fer els primers prototips d’acoblament elèctric per a cadires manuals i uns anys dsprés va decidir comercialitzar-los. El resultat, segons ens explicaven  des de l’empresa Andrea Alejandro i Montse Clotet, és un acoblament “compatible amb el 99 per cent de les cadires del mercat”, que funciona com una motocicleta, es posa i es treu en segons i és “pràctic, atractiu i divertit, una solució total”.

Abans de la seva comercialització, però, va ser necessari idear el producte, triar materials, legalitzar-lo, buscar el finançament… entre 2009 i 2012 es va començar a comercialitzar a Espanya, on ja disposa de 18 punts de venda i té una vintena de treballadors. En aquesta fase fou fonamental la seva participació al projecte Momentum, d’Esade i el BBVA, que oferia mentoring, formació empresarial i finançament. Posteriorment va arribar el torn de  l’assistència a les principals fires del sector i, tot seguit, la internacionalització. Era l’any 2013  i ara els productes de Batec són a 19 mercats; l’activitat exterior suposa ja un 65 per cent de les vendes.

Amb més de 4.000 usuaris arreu del món, a la majoria els ha canviat la vida en augmentar la seva autonomia en la mobilitat. D’altra banda, Batec és un exemple d’inclusió ja que la meitat dels seus treballadors tenen alguna discapacitat; així, tot l’equip comercial va en cadira de rodes i és, de fet, el millor ambaixador de la marca.

Avi Mashiah, coach

També la història d’Avi Mashiah (Tel Aviv, 1975) és la història d’un emprenedor, d’un home que va néixer sense mans i ara és un professional del coaching, especialitzat en coaching per a persones amb discapacitat i exemple, ell mateix, de superació. A la fira Discapacitat i Ocupació no va parlar d’ell mateix, va oferir una xerrada sobre el coratge amb l’objectiu de “convertir les adversitats en oportunitats”, sobretot en el moment en què volem trobar una feina, hgem d’afrontar una entrevista de feina i ens assalten les pors. En general, va dir, no ens agraden els canvis, encara que puguin ser per a bé, i hi posem resistència; “la incertesa afecta la nostra estabilitat emocional”. I davant la por, podem fugir, atacar o bé quedar desconcertats.  Segons la intel·ligència emocional,  la por és útil, perquè ens posa en alerta per combatre el perill, i és inevitable.

En aquest punt, Mashiah explicà que  a casa seva, en saber que no tenia mans, es van quedar en estat de shock i van creure que ja no serien mai més feliços. Unes setmanes després de néixer, i en veure els pares tan enfonsats, una infermera va mostrar a la mare, a neonatologia, altres nens aparentment bé però amb discapacitats molt més greus i li va dir: “el seu fill ha nascut sense mans, i què?”. Així és com la seva mare començà a pensar en termes positius, en les moltes capacitats que podria desenvolupar, i com a molt, en els molts gots i tasses que caldria comprar.

“La por no es pot evitar, però s’ha de superar, conquerir”, va dir el coach. Els seus pares van aprendre tècniques per fer front a la por, i les hi van ensenyar, com ara preguntar-se, com l’infermera: “I què?”, que permet relativitzar la por, allunyar-nos. Una altra tècnica que ens pot ajudar és preguntar-nos: “què és el pitjor que em podria passar?” i el que és més important: “Què és el millor que em pot passar si hi faig front?”; així és com podem fantasiar amb coses positives. Una altra pregunta és si la situació és irreversible: al seu parer n’hi ha de poques, de situacions irreversibles; i en el context laboral una és el temps, “les oportunitats tenen una data de caducitat, si ens paralitzem, estem dient no a l’oportunitat; compte, doncs”. Finalment, va proposar la tècnica SIMVOP (sistema de la voz pequeña), que vol dir afrontar no només la situació sinó la veueta de la consciència que sempre té alguna cosa a dir-nos i generalment és una cosa dolenta: “això no ho aconseguiràs”, ens diu. Aleshores, cal respondre-li. ” i a mi què?”. I un consell final: “no donis res per fet, posa-ho tot en qüestió, i fes allò que creus que no pots”.

 

 

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

w

Conectando a %s