Fortaleses, febleses i oportunitats per als CET, eix de la conferència de l’economista Jordi Martí del 20 de febrer

Jordi Martí baj23 de febrer de 2018.- “Els CET som creadors de valor afegit, distribuïm valor afegit i som igualitaris”. No obstant això, els CET hem de concentrar-nos a buscar marques que ens ajudin a augmentar el nostre valor afegit, hem de fer una millor gestió de compres i política de preus i fer més difusió i pedagogia a la societat sobre què és realment un CET, ja que la imatge que es té no és sempre la correcta.

Aquestes van ser algunes de les conclusions de la conferència que el professor de Comptabilitat de la Universitat de Barcelona, Jordi Martí Pidelaserra, va oferir el 20 de febrer, abans de l’assemblea general, a Can Jaumandreu. Jordi Martí col·labora des de fa anys amb la FECETC amb un estudi econòmic sobre els CETs i que ara té el suport de l’ajuntament de Barcelona. Un estudi que ha de servir per afrontar les debilitats dels CETs i preparar-los per a un futur sòlid i sostenible.

La xerrada duia per títol Anàlisi dels CET: bases per a una consolidació i creixement sostenible i va començar posant sobre la taula alguns conceptes de gestió empresarial que sovint s’empren com a sinònims i que no ho són, com eficàcia i eficiència, producció i productivitat, rendiment i rendibilitat… va recordar també algunes definicions sobre economia social, que ell no considera prou encertades perquè comprenguem el seu abast real. En aquest sentit, va destacar la definició que apareix a l’article 2 de la Llei 5/2011 d’Economia Social i va voler distingir el que és l’estructura (la forma jurídica) de l’entitat que es considera social de la funció social en sí, perquè al seu parer no podem dir que l’economia social es fonamenta en les cooperatives i fundacions, perquè hi ha moltes altres formes jurídiques que poden complir perfectament amb la funció  social que s’atribueix a aquest tipus d’economia.

L’important, per tant, són els principis que mouen les entitats de l’economia social i que, segons l’article 4 de l’esmentada llei, són: la primacia de les persones sobre el capital, l’aplicació dels resultats en funció del treball realitzat, que els socis tinguin una retribució adequada, la promoció de la solidaritat interna, la inserció de persones amb risc d’exclusió social, la promoció del desenvolupament local i la igualtat d’oportunitats, la cohesió social, la generació d’ocupació estable i de qualitat, la conciliació laboral i professional i la sostenibilitat.

Així, una economia social, va dir, “no es basa en la filantropia ni la beneficència”, com fan moltes fundacions de grans corporacions empresarials, “sinó en la distribució dels recursos que genera de la manera més ràpida possible”, cosa que fa que l’economia sigui dinàmica i doni més benestar.

Dit això, i per explicar-ho, el professor va analitzar diversos paràmetres econòmics, financers i d’estructura  de la mitjana de 4.500 empreses catalanes industrials  (amb dades de 2004 fins a l’actualitat) amb les de les empreses catalanes en Borsa i ho va comparar amb els paràmetres dels centres especials de treball. A partir d’aquesta anàlisi es pot afirmar que, en general, les empreses catalanes no compleixen amb la paritat de gènere (un 25 per cent de dones a les empreses en Borsa), no distribueixen ràpidament el valor afegit entre les rendes del treball, es queden una part important com a rendes del capital, i moltes d’elles obtenen rendibilitat aprofitant el sistema financer (i els seus baixos tipus d’interès).

A diferència de les grans empreses, els CET no s’apalanquen sobre el sistema financer, estan molt capitalitzades amb recursos propis. I malgrat les “patacades” de les últimes crisis, la informació dels dos últims anys fa albirar una evolució futura positiva, “amb unes expectatives força bones”. La seva estructura és molt estable i sostenible en el temps, fan una gran distribució de les rendes entre els treballadors. “En els moments de crisi és quan més s’ha repartit entre els treballadors, i això és el que es busca quan s’afegeix l’adjectiu social a l’economia. Si tinc empreses d’aquest tipus els xocs cíclics els supero millor i necessito menys activitats subvencionadora de l’administració”, explicà l’expert.

D’altra banda, en època de crisi s’han mantingut les inversions, però no s’ha pogut créixer. Es demostra, d’aquesta manera, un altre objectiu de l’economia social, la sostenibilitat: “si la conjuntura ajuda, amplio, si no ajuda conservo”. Quant a la paritat, les dades de 2016 indicaven que dels més de 7.000 treballadors del CET, unes 4.000 són dones. Martí va voler aclarir que podria donar-se el cas que algun centre estigués especialitzat en contractar persones amb alguna discapacitat amb una major prevalença en dones, la qual cosa influiria en aquesta paritat, però no és el cas. La paritat, doncs, està integrada des de fa anys en la gestió dels CET, un altre dels objectius de l’economia social: “no és una qüestió de modes, no ho fem per obligació”. El mateix succeeix en la creació de valor afegit, on es veu que “per cada euro que venem tenim gairebé el mateix increment (un 0,95%) en valor afegit”, superior al de les empreses en general i al de les empreses en Borsa.

Per tot plegat es pot dir que els CET “tenim una economia que, a més de social, és sostenible”, una cosa molt difícil que no aconsegueixen “els cracks de les finances que gestionen empreses borsàries”, va comentar Jordi Martí irònicament. I pel que fa al valor afegit “per cada euro que guanyem de valor afegit distribuïm gairebé la mateixa proporció entre els treballadors”.

Amenaces i oportunitats

Jordi Martí 2Tot i els punts forts dels centres especials de treball, en la part final de la seva intervenció Jordi Martí va parlar també, d’algunes amenaces, com uns fons propis molt petits, un punt que cal treballar, i d’una fortalesa que cal potenciar, la diferenciació de producte per poder vendre, no n’hi ha prou amb produir, si només produïm som fàbriques, la venda és el que dona sentit a l’activitat empresarial i aporta el valor afegit de què parlàvem. “S’ha de vendre als millors preus i amb la rotació més elevada” per contrarestar el marge petit i els productes substitutius dels nostres. Jordi Martí considera, a més, que cal millorar en la negociació i gestió de compres, amb una millor gestió de condicions i tria de proveïdors. Un aspecte que ajudaria molt a vendre els productes dels CET de manera diferenciada seria aconseguir una “marca CET”, és a dir que identifiqués el producte que ha estat fet en un centre especial de treball, de la mateixa manera que hi ha unes denominacions d’origen que avalen la qualitat d’un producte. El professor opina que aquest hauria de ser el camí a prendre en els propers anys, ja que el desconeixement de gran part de la població del que és un CET és un handicap que cal superar.

Les intervencions del col·loqui posterior van reafirmar la idea que la feina dels CET encara no es coneix i la necessitat de fer aquest pas més de conscienciació, així com de fer valer la qualitat dels productes dels CET. També es va posar sobre la taula la preocupació per la nova Llei de Contractes del Sector Públic, que deixa fora de l’àmbit de l’economia social les societats anònimes i limitades.

 

 

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s